Blog del GIBAF

A l’entrada del curs 2021-2022, el GIBAF ha continuat plantejant-se nous reptes. En primer lloc, amb la seva participació (novembre 2021) al XXIV Congrés Internacional EDUTEC 2021, a la  Universitat de Buenos Aires, amb la comunicació “COVID19 como motor de cambio en la docencia universitaria en Botánica: experiència en la Red Vives de Universidades”  i l’enviament del treball in extenso amb el títol  “COVID19 y nuevos retos en la docencia de Botánica: la respuesta en la Red Vives de Universidades“. D’altra banda, en Joan Simon participarà en el mateix congrés amb la coordinació de la sessió  «El acompañamiento pedagógico virtual vs el presencial»

D’altra banda, el GIBAF ha presentat al setembre la petició del nou PID de caràcter transversal “Aproximació a la professió en una assignatura de primer curs del grau de Farmàcia”, pendent de resolució, amb la col·laboració de Lyda Halbaut, coordinadora del Grup d’Innovació Docent en Tecnologia Farmacèutica (GIDTF).

A més, el GIBAF ha impulsat amb èxit un assaig en docència semipresencial per l’assignatura de Botànica Farmacèutica, que començarà el febrer del 2022, adreçat a estudiants repetidors, amb el vistiplau de la cap d’estudis de Farmàcia, i que compta a hores d’ara amb 80 estudiants inscrits.

Finalment, el GIBAF té encara prevista la programació una jornada de treball per al novembre de docència i Botànica, on s’aportaran els resultats del projecte vigent  REDICE  “COVID19 com a motor de canvi en la docència universitària: anàlisi del redisseny de la Botànica en la Xarxa Vives d’Universitats” amb la participació del professorat que ha col·laborat aportant experiències i d’autoritats acadèmiques de la UB. Un munt de reptes per al GIBAF en l’inici del nou curs 2021-22.

Durant el curs 2020-2021 en l’assignatura de Botànica Farmacèutica s’ha dut a terme l’activitat que hem anomenat APM+ (acrònim d’Alguna Planta Medicinal +) i que s’ha realitzat en dos grups-classe a través a través d’una APP pel mòbil, dissenyada per Joan Simon. L’activitat, de caràcter voluntari, ha permès treballar la nomenclatura (nom científic, família i nom popular) i també les característiques morfològiques bàsiques de la planta i la droga amb les seves respectives imatges sempre de llicència lliure. També ha calgut fer una breu consulta a una base de dades de flora mundial (Plant of the World Online), a la Wikipedia en anglès i a la base de dades de medicaments (CIMA) per saber on cal catalogar la planta estudiada.

La metodologia utilitzada ha estat treballar, de manera individual, en un màxim de 3 plantes cadascú, sobre un document Excel compartit amb tothom per evitar repeticions. Un cop validat pel professorat cadascun dels registres, s’han traslladat a l’aplicació GLIDE per tal de crear l’App que, finalment, s’ha compartit a través d’un codi QR a tots els interessats de la classe i públic en general.

L’App està organitzada en un menú inferior amb 4 icones. En la presentació s’esmenta l’objectiu docent de l’experiència i com s’ha organitzat i executat, juntament amb un breu apunt de l’objecte d’estudi -els complements alimentaris medicamentosos- i la diferència d’aquests amb un medicament clàssic. La segona icona presenta la planta medicinal a través d’una fotografia, la seva distribució geogràfica i una breu descripció morfològica de l’espècie. La tercera icona de la droga mostra una imatge de la part utilitzada com a medicinal i un enllaç per disposar de més informació a través de la Wikipedia en anglès. I, per últim, a la quarta icona, cada estudiant ha triat un producte comercial relacionat amb la planta i ha fet la consulta a la base de dades CIMA per esbrinar si aquesta planta té registrats Medicaments, Medicaments Tradicionals a base de Plantes (MTP) o, si no està en el catàleg, cal considerar-lo que en el nostre país només apareix com a complement alimentari.

 El conjunt de l’experiència ha estat molt ben rebuda pels estudiants que hi han participat amb una bona satisfacció del resultat final malgrat dedicar-hi un temps molt limitat i els resultats, un cop validats,  s’han publicat a la col·lecció OMADO del Dipòsit Digital de la UB.

Enllaç: http://hdl.handle.net/2445/178860

Amb el propòsit de generar un espai de reflexió, intercanvi i capacitació sobre les possibilitats que ofereixen les tecnologies en l’educació enfront dels desafiaments del segle XXI, i sota el lema “Convergència entre educació i tecnologia: cap a un nou paradigma”, la Facultat d’Enginyeria de la Universitat de Buenos Aires  serà la seu de l’XXIV Congrés EDUTEC, els dies 10, 11 i 12 de novembre de 2021.

El GIBAF va començar a participar en els congressos d’EDUTEC el 2010, en l’edició que va tenir lloc a Bilbao, amb  la comunicació “Canal YouTube officinalis.com: estrategias para el uso de recursos de vídeo 2.0 en el proceso de enseñanza-aprendizaje universitario”. Des d’aleshores, el GIBAF ha vingut participant activament el les successives edicions. En la d’enguany, que tindrà lloc a Buenos Aires en format virtual, el GIBAF ha presentat el resum de la comunicació “COVID19 como motor de cambio en la docencia universitaria en Botánica: experiencia en la Red Vives de Universidades”, que ha està ja acceptat. Aquest novembre, explicarem com s’ha desenvolupat la comunicació oral.

Enllaç al resum

Com vam anunciar (vegeu notícia) el GIBAF va promoure la gravació d’un vídeo sobre el jardí de la Facultat, que finalment ha dut com a títol “Biodiversitat a l’abast: El jardí del campus”. El vídeo té una durada de 4:34 minuts, ha estat gravat pels tècnics del servei d’audiovisuals de la UB i han participat estudiants del grau de Farmàcia, els membres del GIBAF i la secretària acadèmica de la Facultat. El vídeo és un resum de tots els materials elaborats pel GIBAF en els darrers dos anys sobre el jardí, com a nou espai i recurs docent. Recentment ha estat publicat a UBTV i d’aquí a poc temps podrem comptar amb una versió curta per fer difusió a les xarxes socials. Aquest vídeo és el colofó del projecte “Innovació en l’ambientalització curricular de la Botànica en el grau de Farmàcia: Jardins per a la Salut”.

Enllaç al vídeo

Amb el lema “Més enllà de les competències: nous reptes en la societat digital”, s’ha dut a terme els dies 29, 30 de juny, 1 i 2 de juliol l’onzena edició del congrés CIDUI, que aquest cop ha tingut lloc de forma virtual. Per part del GIBAF, en Cèsar Blanché va presentar el primer dia de congrés la presentació oral  “El jardí de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, un nou espai d’aprenentatge”.

En aquesta aportació s’ha explicat la conversió d’un jardí de lleure i zona d’aparcament a la Facultat en un nou recurs docent per a les assignatures que estudien l’ús de la biodiversitat vegetal en Ciències de la Salut. L’experiència s’ha dut a terme amb la participació dels estudiants del grau de Farmàcia en un pla d’aprenentatge-servei i s’inscriu el marc de l’ambientalització curricular del grau, del programa Racons Verds de la UB i de l’ús de la tecnologia (etiquetes QR i ús del web) com a suport a l’aprenentatge universitari.

Atès el poc temps disponible (7 minuts), la part central de la comunicació corresponia a un vídeo de 4 minuts titulat “Biodiversitat a l’abast: El jardí del campus” i que era inclòs com a primícia. Lamentablement, problemes tècnics van dificultar el correcte seguiment de l’emissió, i en Cèsar Blanché va haver de posar molt ofici per finalitzar la presentació. En tot cas, la publicació del treball a la revista CIDUI inclourà tots els resultats.

Avui ha començat la VI Jornada de Recerca en Docència Universitària, organitzada per l’IDP-ICE de la UB en modalitat virtual i  que finalitzarà el 23 de juny. Els objectius d’aquestes jornades són facilitar l’intercanvi entre els investigadors i les investigadores de la UB que duen a terme projectes de recerca sobre docència universitària, i aprofundir sobre la relació entre la innovació, la recerca i la qualitat de la docència universitària.

La Jornada s’ha estructurat en diversos àmbits i en el corresponent a “Projectes centrats en la situació COVID-19” en Joan Simon, per part del GIBAF, ha presentat amb bona acollida la comunicació “COVID19 com a motor de canvi en la docència universitària: anàlisi del redisseny de la Botànica en la Xarxa Vives d’Universitats”, en el marc de l’actual projecte REDICE en marxa.

Avui el GIBAF s’ha reunit amb la Vicerectora de Política Docent de la UB, Dra. Conxita Amat, per tal d’explicar-li els projectes endegats i estudiar vies de col·laboració institucional. Després de les eleccions a rector de la Universitat de Barcelona el passat 18 de desembre, l’actual equip rectoral va prendre possessió dels càrrecs el  passat 12 de gener.

La Dra. Amat, en la seva etapa com a Cap d’estudis de Farmàcia, ha estat bona coneixedora de les activitats del GIBAF, que ha seguit sempre amb interès. Ara, com a Vicerectora de Política Docent i ateses les seves àrees competencials en innovació i millora de la docència i l’aprenentatge, així com en  el foment de la recerca en docència, el GIBAF li ha volgut presentar  l’actual projecte REDICE, en el que col·labora la Xarxa Vives d’Universitats, i la voluntat d’impulsar un nou grup de millora docent interuniversitari en col·laboració amb IDP-ICE.

Com a compendi i ampliació de tots els recursos generats entorn del jardí de la facultat, en Joan Simon ha dissenyat una app que permet consultar-los amb molta facilitat des d’un dispositiu mòbil com ara un telèfon mòbil o tauleta. L’aplicació, anomenada “Jardí_Facultat” Explica la gènesi del projecte dut a terme pel GIBAF, permet conèixer els avatars del jardí des del 1958 fins a l’actualitat i dona accés a les 25 espècies emblemàtiques etiquetades in situ amb nom i codi QR. En el darrer apartat, també inclou el catàleg actualitzat de les 77 espècies actuals, amb la incorporació a  totes d’una imatge de qualitat, l’enllaç a la viquipèdia i a la web Plants of the World Online (POWO), que és una base de dades en línia publicada pel Royal Botanic Gardens, Kew. El menú superior permet localitzar fàcilment on és aquest jardí pel públic en general i, també, dona accés a dos documents de referència en PDF: un primer de recull històric i un segon on es convida a un itinerari guiat per a fruir d’aquest jardí. Tota la informació al nostre abast i a la nostra butxaca.

Amb el codi QR que acompanya aquesta notícia, us podeu instal·lar l’app i us animem a gaudir amb aquest nou recurs per tal de conèixer a fons la biodiversitat florística del nostre campus més immediat.

Una vintena d’estudiants del grup M3 de Botànica Farmacèutica han participat en la gravació un vídeo promocionat pel GIBAF, amb ajut d’Isbac Caralt i Omar Vásquez, del servei d’audiovisuals de la UB, als quals agraïm la feina i la bona disposició. El contingut del vídeo es basa en la promoció d’un recurs docent produït arran del projecte “Innovació en l’ambientalització curricular de la Botànica en el grau de Farmàcia: Jardins per a la Salut”, ja finalitzat. El recurs consisteix en 25 plaques que incorporen un codi QR, que permet accedir a informació addicional subministrada per estudiants d’altres cursos i allotjada a la web de la Facultat. Aquestes plaques van ser col·locades amb motiu de la diada de Sant Jordi d’enguany. A la gravació, en un ambient distès, els estudiants han fet una demostració de l’ús d’aquests recursos i han escenificat amb èxit una sessió botànica pràctica al jardí.

El vídeo, que aviat presentarem, incorpora entrevistes a Josefina Tapias, com a secretària de la Facultat, a Joan Simon, com a coordinador del GIBAF i a Cèsar Blanché com a coordinador del projecte. El GIBAF vol agrair també als estudiants que han participat la seva decidida col·laboració.

Com a culminació del projecte «Innovació en l’ambientalització curricular de la Botànica en el grau de Farmàcia: Jardins per a la Salut», el GIBAF ha promogut i dut a terme l’etiquetatge de 25 exemplars d’espècies emblemàtiques al jardí de la Facultat. Aquestes etiquetes porten associat un codi QR que enllaça a informació addicional sobre l’espècie en qüestió: descripció botànica, distribució, usos, etc. A més, s’ha obert un espai a la web de la facultat (enllaç) que afavoreix el patrimoni del jardí, amb informació sobre la història del jardí, el catàleg florístic, 25 fitxes d’espècies emblemàtiques i una guia botànica.

En el sistema d’etiquetatge, s’ha seguit el model emprat al Jardí Ferran Soldevila de l’edifici històric de plaça Universitat, dissenyat per la Unitat de Manteniment de l’Àrea d’Infraestructures i Serveis Generals de la UB. Per acord de l’equip deganal. l’etiquetatge ha estat finançat a càrrec del pressupost de la Facultat. A banda, s’ha fet un nou tiratge de l’itinerari botànic del jardí, que permet de forma autònoma una visita autònoma.

Per a la diada de Sant Jordi d’enguany, tot està llest i disponible. La Facultat compta amb un  nou recurs que desenvolupa el coneixement de la biodiversitat del campus de la Facultat. Aquesta iniciativa, a més,  coincideix amb un dels «Reptes verds: per un campus més sostenible», inclosos en el  projecte europeu UNI-ECO, del qual forma part la UB.