Després de dos cursos, el GIBAF va finalitzar el passat setembre el Projecte d’Innovació Docent “Aproximació a la professió en una assignatura de primer curs del grau de Farmàcia”. Un cop presentat en pertinent informe final, després de ser aprovat pel RIMDA, s’ha acceptat i publicat a la col·lecció INNOVADOC del Dipòsit Digital de la UB.
Enllaç a la publicació: http://hdl.handle.net/2445/202645
Les tres aportacions del GIBAF a les XI Trobades de Professorat de Ciències de la Salut, han estat publicades en un suplement del volum 26 de la revista de la Fundación Educación Médica FEM. Aquestes aportacions (vegeu notícia del 2 de febrer) responien a tres àmbits d’actuació del GIBAF: docència semipresencial com a estratègia docent, sobre l’ús del jardí de la Facultat per introduir ODS i sobre l’ús dels qüestionaris de Moodle com a eina d’aprenentatge i avaluació.
Avui, en la sessió de “Metodologies, estratègies i espais d’aprenentatge” del XII Congrés CIDUI, el GIBAF ha presentat la comunicació oral “Dues dècades d’innovació, millora i recerca en docència universitària: el grup d’innovació docent GIBAF”, on s’ha fet una anàlisi de l’activitat del GIBAF per evidenciar la importància de l’impuls institucional al llarg de vint anys.
A la comunicació s’exposa com aquest suport institucional, ha permès en el cas del GIBAF, el trànsit de la millora i innovació docent cap a la recerca en docència, la generació d’espais de reflexió en l’àmbit de la Xarxa Vives d’Universitat, la potenciació i consolidació en el temps (20 anys) com a equip docent amb capacitat per a respondre conjuntament als nous paradigmes i reptes acadèmics, l’obtenció del finançament necessari per dur a terme les intervencions docents i la seva difusió. D’altra banda, també es posa en relleu l’impacte sostingut de les actuacions en l’ensenyament de la Botànica en el grau de Farmàcia, la col·laboració transversal i l’intercanvi d’experiències amb altres GID i, finalment, el reconeixement de l’excel·lència de qualitat docent universitària del grup.
El Congrés Internacional EDUTEC 2023 és una iniciativa d’EDUTEC (Associació per al desenvolupament de la Tecnologia Educativa i de les Noves Tecnologies aplicades a l’educació) que a la seva XXVI edició se celebrarà a la Universitat de Panamà els dies 15, 16 i 17 de novembre de 2023 sota el lema «Compartint amb educadors la construcció de comunitats d’aprenentatge en l’àmbit mundial».
El GIBAF hi vol participar, una edició més. Per això, ha enviat la comunicació «ChatGPT y Botánica farmacéutica: Un nuevo paradigma en el aprendizaje mediante casos clínicos», on s’explica l’experiència duta a terme aquest curs sobre l’estudi de casos clínics de plantes medicinals en Botànica farmacèutica amb l’ús del model d’IA de llenguatge generativa (ChatGPT) com una innovació per facilitar l’aprenentatge i la tasca docent. L’objectiu de l’experiència, ha estat avaluar una prova pilot amb estudiants en utilitzar ChatGPT per resoldre casos clínics sobre plantes medicinals i mesurar-ne l’efectivitat quant a la motivació. Els resultats indiquen que l’ús de ChatGPT com a eina millora l’aprenentatge, augmenta la capacitat de resolució de casos pels estudiants i redueix el temps de preparació docent.
I qui farà aquesta aportació en nom del GIBAF? El nostre ambaixador transoceànic i transatlàntic habitual, que ens ha representat, entre altres, a les edicions d’EDUTEC a Costa Rica, Equador, Perú, Xile i Argentina i, ara a Panamà… el coordinador del GIBAF en Joan Simon. Restem a l’espera que ens acceptin la comunicació i comencem a preparar les maletes…
La setmana passada, el diari ARA va publicar una entrevista feta a Joan Simon sobre la identificació de plantes amb el mòbil. Joan Simon explica les diferents apps disponibles, unes de més generalistes que proporcionen el nom vulgar, i d’altres més específiques, com Pl@ntNet o iNaturalis que porten al nom científic.
D’altra banda, explica la gènesi del projecte Pl@ntNet el 2009 i iNaturalist el 2009 com un exemple de col·laboració entre ciència i ciutadania. Finalment, es fan diverses consideracions sobre la fiabilitat d’aquestes apps i com no poden substituir les identificacions fetes per experts.
El GIBAF ja va utilitzar Pl@ntNet el 2019 en el PID «Innovació en l’ambientalització curricular de la Botànica en el grau de Farmàcia: Jardins per a la Salut», amb la finalitat que els estudiants identifiquessin les espècies del jardí de la Facultat de Farmàcia per tal d’elaborar un glossari (vegeu noticia). D’altra banda, el GIBAF utilitza aquesta app cada curs amb els estudiants de Botànica farmacèutica en les visites guiades que es fan al mateix jardí.
Avui, la periodista Agnès Marquès, ha entrevistat en el programa “Planta Baixa” al membre del GIBAF Cèsar Blanché en relació amb les darreres intoxicacions als Pirineus per Aconitum napellus (tora blava). Bon coneixedor del gènere -en va ser coautor per a Flora iberica-, ha tingut l’ocasió d’explicar diversos aspectes botànics i relacionats amb l’hàbitat de l’espècie, la seva toxicologia i possibles confusions amb espècies comestibles.
De propina, ha hagut de respondre a preguntes sobre l’aparició de poblacions de Papaver somniferum subsp. somniferum (cascall) a terres de Toledo, que s’utilitzen per obtenir opi de forma il·legal. Com si fos a classe de Botànica farmacèutica, ha fet una síntesi conceptual del fruit, de l’opi i dels seus alcaloides, i ha considerat que són formes escapades de cultius legals. Amb el to didàctic habitual i el suport de bones imatges, ha estat una excel·lent aportació.
El 2015 el GIBAF va impulsar el projecte d’innovació docent “Jardins per a la salut: aprenentatge-servei a Botànica farmacèutica”. Poc ens pensàvem aleshores del caràcter “estolonífer” d’aquest projecte, anys a venir. A banda del vessant estrictament docent del projecte, es va posar de relleu la importància patrimonial UB del jardí a nivell internacional (vegeu notícia), es va promoure el seu coneixement a través de visites guiades a través de La UB Divulga i de professorat de la Universitat de Barcelona (UB), i es va visualitzar la seva importància amb la inclusió de la Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila al Museu virtual de la UB. D’altra banda, l’esforç del GIBAF va aconseguir el 2020 consolidar una Normativa bàsica d’ús del Jardí, per tal de fer compatible la diversitat d’usos de què és objecte el jardí.
Però això no és tot… Dos catedràtics de la UB, Cèsar Blanché i Vergés (GIBAF, IRBIO) i Ramon Maria Masalles i Saumell (IRBIO), units per l’amistat i la passió per la Botànica, van començar a catalogar florísticament, i per iniciativa pròpia, aquesta joia que és el jardí Ferran Soldevila de la UB. La intenció va ser publicar el catàleg, iniciat el 2015 amb el suport posterior de successius vicerectors. Durant tres anys (2015-2018), i amb tenacitat admirable, van fer visites sovintejades per tal de confegir tota la informació i documentació de les espècies. Tancat el catàleg el 2020, diversos entrebancs derivats principalment de la pandèmia per la covid-19 han retardat l’edició. Afortunadament, ara ja ha vist la llum i es pot fullejar (Guia botànica del jardí Ferran Soldevila de la UB).
La guia recull un catàleg de les plantes vasculars, amb prop de 250 espècies, que hi ha al jardí organitzant-les en forma de fitxes, cada una de les quals inclou: el nom científic i el popular (en català, castellà, francès i anglès); una breu descripció morfològica acompanyada de fotografies; la distribució geogràfica i l’ecologia; una indicació del període de floració i fructificació i, fins i tot, en molts casos, dades sobre els seus usos i algun apunt històric. El llibre també conté índexs de noms científics i de noms en català, un glossari i, dins de la solapa, un plànol detallat que, a més de permetre localitzar i identificar les plantes tot passejant pel jardí, ofereix informació sobre la flora i les visites guiades a l’Edifici Històric.
El GIBAF vol felicitar ab imo pectore als autors per l’extraordinària i rigorosa feina feta i el resultat final, i espera la presentació del catàleg prevista per al 20 de juny, si res no es torça. Ja ens farem ressò en aquest blog de l’anunci de la presentació. Tot costa molt i res no és senzill: aquest catàleg n’és una bona mostra.
Aquesta setmana, estudiants de Botànica farmacèutica han fet una primera visita guiada al jardí de la facultat. La visita consisteix a seguir un itinerari triplement documentat: per les explicacions del professor, pels codis QR de les espècies emblemàtiques i pel fulletó-guia editat pel GIBAF. El jardí de la facultat s’ha consolidat com a espai d’aprenentatge fora de l’aula i permet fer un reforç de les sessions de teoria, com és el cas de l’organografia vegetativa i reproductora, o per veure in situ espècies que s’estudien a l’assignatura. Per primer cop, s’han pogut veure noves incorporacions vegetals (vegeu notícia) del passat any, algunes ja florides.
Les visites han començat amb el grup M2, organitzades per al seu professor, en Joan Simon, i ben aviat començaran en el grup M3, a càrrec d’en Cèsar Blanché. Es preveuen diverses visites en grups reduïts de 10-15 estudiants.
Seguint la perspectiva de l’envelliment actiu, i amb l’objectiu de promoure la capacitació de les persones, diverses universitats donen cobertura a diferents Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran, associacions formades per persones grans l’objectiu de les quals és oferir formació dirigida específicament a aquest grup en l’entorn més pròxim.
En aquest context, el GIBAF fa vint anys que aporta el seu coneixement i col·laborant en la programació i impartició de diferents xerrades de caràcter divulgatiu des de fa més de vint anys. Aquesta col·laboració no es van interrompre ni en l’època de la pandèmia, això sí, en format no presencial. La seva col·laboració més important ha estat amb les Aules de Gent Gran de Barcelona, però també de Santa Coloma de Gramenet, de Castelldefels, de Manresa, de Montbau, de Gràcia.
Sense voler ser exhaustius, a tall d’exemple i per donar una orientació dels temes tractats, llistem a continuació els títols d’algunes xerrades: Els Parcs naturals de Catalunya; l’opi: un regal celestial o diabòlic?; els secrets i la màgia de les pomes: botànica, simbologia, alimentació i salut; plantes dels déus o dels dimonis?; els llegums: biodiversitat, alimentació i salut; els secrets d’un tubercle mil·lenari: la patata; l’àloe: una planta polivalent; la màgia de la mandràgora: botànica, història i simbolisme; les camamilles; el cafè: una planta molt estimulat; els pebres: a cavall de la cuina i la farmàcia; els cítrics: botànica, alimentació i salut; la sal: el condiment universal; les amanites: comestibles, tòxiques i mortals; l’arròs, tradició i versatilitat a les nostres cuines; el cànnabis, una planta molt polivalent; trilogia d’espècies mil·lenàries: botànica, cuina i salut; fruites exòtiques; l’heura: liana de sotabosc, tapís de jardí, garlanda dels déus, tractament de bellesa; simbologia i usos de les plantes medicinals a l’edat mitjana; els secrets i la màgia de les pomes: botànica, simbologia, alimentació i salut; el teix: arbre de la mort, arbre de la vida.
Aquest mes d’abril, membres del GIBAF continuaran aquesta tasca amb dues xerrades, una amb el títol «Els secrets de la magrana: botànica, simbologia, gastronomia i salut», i l’altre «De l’Artemisia a la medicina moderna: la història d’una planta mil·lenària».
El XII Congrés CIDUI 2023 se celebrarà els dies 4, 5 i 6 de juliol de 2023 al Campus Cappont de la Universitat de Lleida. Aquesta nova edició porta per títol “Millora de les experiències d’aprenentatge: transformació i reptes”. Com és habitual, el GIBAF ha volgut col·laborar-hi i ha enviat dues comunicacions orals que han estat acceptades recentment. Una, porta per títol “BOT+: una App per a l’aproximació a la professió en una assignatura de primer curs del grau de farmàcia”, i inclou els resultats del Projecte d’Innovació Docent “Aproximació a la professió en una assignatura de primer curs del grau de Farmàcia”.
La segona aportació, amb el títol “Dues dècades d’innovació, millora i recerca en docència universitària: el grup d’innovació docent GIBAF”, fa una anàlisi de l’activitat del grup d’innovació docent GIBAF per evidenciar la importància de l’impuls institucional en la millora dels aprenentatges i la promoció de processos de reflexió per generar nou coneixement docent.
