El GIBAF va dur terme el 2014 el PID «Jardins per a la salut»: aprenentatge-servei a Botànica farmacèutica, que utilitzava com a recurs i base d’estudi les espècies del Jardí de l’edifici històric. Addicionalment, vistes les mancances en l’ordenació de l’ús d’aquest espai per part dels diversos usuaris, es va redactar la memòria «El Jardí Ferran Soldevila: un patrimoni a conservar, millorar i promocionar» que es va presentar a l’aleshores rector Dídac Ramírez, alertant sobre el risc que podia suposar una descoordinació en les iniciatives que es duien a terme al Jardí per part de les diferents unitats de la UB. Des del vicerectorat es va encarregar l’elaboració d’un catàleg actualitzat del jardí, instrument imprescindible per a la gestió de l’espai.
Posteriorment, en el mandat del rector Joan Elías, es va aconseguir el 2020 consolidar una Normativa bàsica d’ús del Jardí, per tal de fer compatible la diversitat d’usos de què és objecte el jardí. El vicerector Salvador Garcia va impulsar una catalogació en línia de les col·leccions científiques de la UB, en el marc de la qual, el Jardí Ferran Soldevila va poder visualitzar la seva diversitat biològica i obtenir la consideració de patrimoni, entrant a formar part de les visites a l’Edifici Històric i també va establir una comissió específica de gestió coordinada de les activitats que és dues a terme al jardí.
En el mandat de l’actual rector, Joan Guàrdia, les vint-i-tres universitats que conformem la LERU (League of European Research Universities) ha vist la llum el document Academic heritage at LERU universities, publicat per aquesta prestigiosa federació d’universitats europees amb motiu del seu 20è aniversari. La UB, com a membre de la LERU, ha aportat el coneixement del patrimoni del jardí històric Ferran Soldevila, llargament reivindicat pel GIBAF i ara ja consolidat, doncs, a escala internacional i a punt per començar una campanya de promoció i coneixement a través d’UB-Divulga. En paral·lel, l’ús del jardí amb finalitats docents ha inspirat una iniciativa paral·lela del GIBAF al jardí de la Facultat de Farmàcia, a partir de les necessitats en període de pandèmia i ja plenament establert en l’actualitat (enllaç al vídeo)
Ens alegrem que en el decurs d’aquests 8 anys, des del 2014 fins a l’actualitat, l’impuls de diverses persones i iniciatives de la UB, entre les quals el GIBAF, van anant reeixint, tot i que encara resten reptes importants per escometre.
L’ús que se’n fa de les plantes en la vida quotidiana és ben divers, i aquelles que tenen utilitat alimentària o sanitària tenen un protagonisme indiscutible. Les plantes s’han usat per a finalitats medicinals des de temps reculats, fins i tot en absència de valor farmacològic, com en la teoria de les signatures. El concepte de planta medicinal ha quedat ben establert des de finals dels anys setanta per l’OMS, i de plantes medicinals en podem trobar a les farmàcies fins a herbolaris o supermercats, en diverses formes comercials. Hi ha plantes medicinals en medicaments, però també en altres preparats, com ara infusions, complements alimentosos, etc.
El 2021 va ser concedit al GIBAF el PID (
S’ha publicat recentment el llibre «La Flora en la Numismática Moderna», a càrrec d’un membre del GIBAF (Cèsar Blanché) i de Jaime Casas, que són acadèmics de la Real Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Es tracta d’una obra magníficament editada, que aplega dades de 1.400 monedes de 190 països on es descriuen i comenten 443 espècies botàniques. Tot i que segons un dels autors (Cèsar Blanché) és una obra “sense cap altra pretensió que l’entreteniment i la divulgació”, la realitat va molt més enllà. Es tracta d’una obra enciclopèdica, instructiva i de gran amenitat, que ens porta a fer un doble viatge, d’una banda al voltant dels 190 països representats, i d’una altra per les 443 espècies d’arreu del món, i que ens permet entendre el missatge i la significació de les plantes en la numismàtica.
