Blog del GIBAF

Des del 2005, el GIBAF ha participat de forma ininterrompuda en les Trobades de Professorat de Ciències de la Salut. Enguany, ha tingut lloc la XI edició durant els dies 1, 2 i 3 de febrer al Campus de l’Alimentació de Torribera. El GIBAF, de nou, ha tingut una àmplia presència amb 4 comunicacions, tres en pòster i una oral. Dues aportacions en pòster s’han centrat en els ODS. Una de col·lectiva, signada per tots els tutors de TFG de Farmàcia (amb el GIBAF en ple), amb el títol “Implementació dels ODS al TFG del grau de Farmàcia”. L’altra, més pròpia del GIBAF, va ser presentada per en Cèsar Blanché amb el  títol “El jardí de la Facultat de Farmàcia com a eina per a la introducció dels ODS en els plans docents del grau de Farmàcia”. Una tercera aportació, també en format pòster, ha analitzat l’ús dels qüestionaris de Moodle com a eina d’aprenentatge i avaluació en Botànica Farmacèutica, presentada per la Maria Bosch.

Finalment, la quarta aportació ha estat la comunicació oral, a càrrec d’en Carles Benedí sobre l’experiència duta a terme amb estudiants repetidors en format semipresencial el passat curs.

• Enllaç a la comunicació sobre semipresencialitat
• Enllaç a la comunicació sobre ODS i TFG
• Enllaç a la comunicació sobre ODS i jardí de la Facultat de Farmàcia
• Enllaç a la comunicació sobre qüestionaris com a eina d’aprenentatge

Hem rebut recentment la comunicació del RIMDA per la que s’aprova la pròrroga per al curs 2022-2023 del projecte del GIBAF «Aproximació a la professió en una assignatura de primer curs del grau de Farmàcia» (2021PID-UB/017).

En el projecte inicial, del que hi havia previst per fer un projecte conjunt que finalitzés amb la realització de l’App integradora de recursos sobre plantes medicinals, no s’ha complert parcialment per la resposta dels estudiants al repte. Amb tot, l’App batejada amb el nom Bot+Farm, és del tot funcional però incompleta quant als seus continguts. Els resultats preliminars es presentaran a la XI Trobada de professors de Ciències de la Salut el proper mes de febre del 2023.

La valoració interna en el curs 2021-22, és que aquesta activitat es va plantejar als estudiants durant el mes de maig per tal de fer-ho coincidir amb el temari. Però en el mes de maig, els estudiants s’han vist sobrepassats d’agenda atès que venien de dos cursos pandèmics amb molta virtualitat. Aquest ha estat, al nostre entendre, el motiu d’una participació molt per sota del que és habitual.  És per aquest motiu, que el GIBAF va proposar allargar el projecte al curs 2022-2023 (segon semestre) per a intentar corregir aquesta la implicació dels estudiants.  I ara, que se’ns ha concedit, emprendrem forces renovades el curs 2022-23 per completar l’App.

Segons el TERMCAT, els didalets són un traguet d’una beguda alcohòlica, especialment licor, servida en un gotet. En aquest cas, us proposem un traguet de Botànica, servida en un vídeo. Amb el nom de «Didalets de botànica», en Cèsar Blanché, membre del GIBAF, ha protagonitzat una sèrie de vídeos on presenta algunes de les espècies vegetals que podem trobar al jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric. L’objectiu d’aquest projecte, impulsat per la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la UB, és doble. Per una banda, vol obrir una petita finestra virtual per a totes aquelles persones que desconeguin els tresors botànics que amaga l’edifici. Per una altra banda, vol permetre l’accés puntual a aquest jardí a la ciutadania que, per diverses qüestions, no pugui desplaçar-s’hi per conèixer-lo.

En aquesta primera tanda, cinc espècies (olivella, ginkgo, teix, boix i corretjola farinosa) i un hàbitat (estany central) protagonitzen sis vídeos curts (entre 1:50 i 3 min) i formatius on, amb imatges dels exemplars del Jardí Ferran Soldevila, en Cèsar Blanché explica de forma  rigorosa, clara i entenedora, diversos aspectes singulars de les espècies implicades.

El GIBAF vol felicitar a en Cèsar Blanché per la reeixida participació en aquesta iniciativa, que en els crèdits remet al web de la Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila, un projecte d’innovació docent realitzat entre els mesos de gener i juliol del 2015 i coordinat pel Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF), en col·laboració amb l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient i la unitat de Manteniment de la UB.

Tant la web de la Facultat, com la de la UB se n’han fet ressò.

• Enllaç als Didalets de Botànica
• Enllaç notícia web UB

El GIBAF va dur terme el 2014 el PID «Jardins per a la salut»: aprenentatge-servei a Botànica farmacèutica, que utilitzava com a recurs i base d’estudi les espècies del Jardí de l’edifici històric. Addicionalment, vistes les mancances en l’ordenació de l’ús d’aquest espai per part dels diversos usuaris, es va redactar la memòria «El Jardí Ferran Soldevila: un patrimoni a conservar, millorar i promocionar» que es va presentar a l’aleshores rector Dídac Ramírez, alertant sobre el risc que podia suposar una descoordinació en les iniciatives que es duien a terme al Jardí per part de les diferents unitats de la UB. Des del vicerectorat es va encarregar l’elaboració d’un catàleg actualitzat del jardí, instrument imprescindible per a la gestió de l’espai.

Posteriorment, en el mandat del rector Joan Elías, es va aconseguir el 2020 consolidar una Normativa bàsica d’ús del Jardí, per tal de fer compatible la diversitat d’usos de què és objecte el jardí. El vicerector Salvador Garcia va impulsar una catalogació en línia de les col·leccions científiques de la UB, en el marc de la qual, el Jardí Ferran Soldevila va poder visualitzar la seva diversitat biològica i obtenir la consideració de patrimoni, entrant a formar part de les visites a l’Edifici Històric i també va establir una comissió específica de gestió coordinada de les activitats que és dues a terme al jardí.

En el mandat de l’actual rector, Joan Guàrdia, les vint-i-tres universitats que conformem la LERU (League of European Research Universities) ha vist la llum el document Academic heritage at LERU universities, publicat per aquesta prestigiosa federació d’universitats europees amb motiu del seu 20è aniversari. La UB, com a membre de la LERU, ha aportat el coneixement del patrimoni del jardí històric Ferran Soldevila, llargament reivindicat pel GIBAF i ara ja consolidat, doncs, a escala internacional i a punt per començar una campanya de promoció i coneixement a través d’UB-Divulga. En paral·lel, l’ús del jardí amb finalitats docents ha inspirat una iniciativa paral·lela del GIBAF al jardí de la Facultat de Farmàcia, a partir de les necessitats en període de pandèmia i ja plenament establert en l’actualitat (enllaç al vídeo)

Ens alegrem que en el decurs d’aquests 8 anys, des del 2014 fins a l’actualitat, l’impuls de diverses persones i iniciatives de la UB, entre les quals el GIBAF, van anant reeixint, tot i que encara resten reptes importants per escometre.

Enllaç a Normes d’ús del Jardí històric Ferran Soldevila

Enllaç a Academic heritage at LERU universities

A la reunió ordinària d’avui, el GIBAF ha analitzat la seva participació en la XI Jornada de professorat de Ciències de la Salut, que tindrà lloc cal Campus de l’Alimentació els dies 1, 2 i 3 de febrer del 2023. Les quatre comunicacions previstes inclouen aspectes relacionats amb la docència semipresencial, l’avaluació a través de qüestionaris, l’ús de recursos docents en el marc dels ODS i l’aproximació a la professió en estudiants de primer curs; tot un ventall ben divers.

D’altra banda, un company nostre ben conegut, en Pep Vicens, amb qui hem compartit hores de camp i de recerca, s’ha incorporat al GIBAF atesa la seva nova condició de professor associat. Amb aquesta nova incorporació, reforcem l’equip del GIBAF i li donem la benvinguda!

L’ús que se’n fa de les plantes en la vida quotidiana és ben divers, i aquelles que tenen utilitat alimentària o sanitària tenen un protagonisme indiscutible. Les plantes s’han usat per a finalitats medicinals des de temps reculats, fins i tot en absència de valor farmacològic, com en la teoria de les signatures. El concepte de planta medicinal ha quedat ben establert des de finals dels anys setanta per l’OMS, i de plantes medicinals en podem trobar a les farmàcies fins a herbolaris o supermercats, en diverses formes comercials. Hi ha plantes medicinals en medicaments, però també en altres preparats, com ara infusions, complements alimentosos, etc.

Sovint es considera al farmacèutic com el professional expert en el medicament, però cada cop més a les farmàcies trobem complements alimentosos a base de plantes medicinals, comercialitzats en formes farmacèutiques. Fins i tot hi ha laboratoris farmacèutics de renom que tenen línies importants de complements alimentosos. El farmacèutic ha de saber donar consell farmacèutic sobre medicaments, però els complements alimentosos cada cop prenen més espai a les farmàcies i, sovint, el consell demanat és sobre aquests segons.

En aquest treball conjunt titulat «Un dilema en l’ús de les plantes medicinals: medicaments i complements alimentosos», els estudiants de l’assignatura de Plantes Medicinals, Etnobotànica i Bioprospecció analitzen a partir dels exemples el doble vessant indicat en el títol. En primer lloc, determinen de forma comparada els conceptes bàsics de medicament, medicament a base de plantes i complement alimentós. Després, en cada cas, fan la descripció botànica amb indicació de la part utilitzada, distribució geogràfica i principis actius, i, finalment, expliquen les indicacions establertes per l’Agència Europea de Medicaments i les diverses formes de comercialització.

El resultat conjunt s’ha publicat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona amb l’objectiu de donar un valor afegit a aquest treball de curs.

Enllaç a la publicació: http://hdl.handle.net/2445/190546

El 2021 va ser concedit al GIBAF el PID (vegeu notícia) «Aproximació a la professió en una assignatura de primer curs del grau de Farmàcia» (2021PID-UB/017). Ara, s’ha demanat una pròrroga atesa la resposta parcials dels estudiants al repte de fer un projecte conjunt que finalitzes amb la realització de l’App. En total hi han participat 30 estudiants, dels quals 25 han lliurat l’informe final, la qual cosa representa un 28,7% del total del grup-classe. Amb tot, l’App proposada és del tot funcional, però incompleta pel que fa als seus continguts.

La valoració del GIBAF, és que aquesta activitat es va plantejar als estudiants durant el mes de maig per tal de fer-ho coincidir amb el temari que hi és adient. Aquest proppassat mes de maig els estudiants s’han vist en general molt sobrepassats d’agenda, atès que venien de dos cursos pandèmics amb molta virtualitat. Aquest ha estat, al nostre entendre, el motiu d’una participació molt per sota del que és habitual i també d’un grau de satisfacció en general “neutre”, que no s’ha ajustat a les nostres expectatives.  En el cas de concedir-se la pròrroga, intentarem augmentar la implicació dels estudiants avançant les activitats des de l’inici del segon semestre del curs 2022-2023.

Fa poc més d’un any (vegeu notícia del 16 d’abril) fèiem difusió  de com en el marc del PID «Innovació en l’ambientalització curricular de la Botànica en el grau de Farmàcia: Jardins per a la Salut», el GIBAF va promoure l’etiquetatge de 25 exemplars d’espècies emblemàtiques al jardí de la Facultat. Aquestes etiquetes porten associat un codi QR que enllaça a informació addicional sobre l’espècie en qüestió. A més, es va  obrir un espai a la web de la facultat (enllaç) que afavoreix el patrimoni del jardí.

Posteriorment, unes obres dutes a terme al jardí, van portar a la desaparició de dos exemplars singulars de grèvol (Ilex aquifolium) i de boix (Buxus sempervirens). Arran d’això, es va impulsar la reposició d’aquests exemplars i, addicionalment, l’adequació el parterre del pas que comunica els edificis A i B.

Ara, en col·laboració amb l’administració de la Facultat i en Quim Flores de la Unitat de Manteniment,  s’ha impulsat la replantació al mateix espai d’exemplars de les esmentades espècies “desaparegudes”,  amb noves incorporacions representatives de la biodiversitat vegetal d’ús en farmàcia. El nou parterre inclou 12 espècies molt significatives de la terapèutica, de l’alimentació, de la tradició i de la cultura, incloent-hi tàxons que són objecte de recerca dels departaments de la facultat. Es tracta  de Laurus nobilis (llorer),  Mentha pulegium (poliol),  Melissa officinalis (tarongina), Taxus baccata (teix), Thymus vulgaris (timó/farigola), Origanum majorana (marduix), Salvia officinalis (sàlvia),  Salvia rosmarinus (= Rosmarinus officinalis; romaní/romer), Ilex aquifolium (grèvol), Satureja hortensis (sajolida) Lavandula angustifolia (espígol) i Buxus sempervirens (boix).

Properament, s’inclouran a l’espai del jardí, a la pàgina web de la facultat (enllaç), impulsada pel grup d’innovació docent GIBAF de la Facultat.  Aquest curs, el jardí ja s’ha utilitzat com a recurs docent en un parell d’assignatures de Botànica, amb  visites guiades al jardí de la facultat per al reconeixement de les espècies vistes a classe i com a introducció a l’ús de les eines tecnològiques d’identificació de plantes (codi QR i PlantNet). Aquesta iniciativa, a més,  coincideix amb un dels «Reptes verds: per un campus més sostenible», inclosos en el  projecte europeu UNI-ECO, del qual forma part la UB.

Enllaç notícia Facultat

Avui el GIBAF s’ha aplegat al voltant d’una taula a Can Vilaró. Hem dut a terme un esmorzar -no tan contundent com en altres edicions- per celebrar la majoria d’edat (18 anys; 2004-2022) del GIBAF i el renovat reconeixement com a grup consolidat amb finançament fins al 2024. Hem fet una repàs de la situació econòmica, un balanç de l’activitat docent del curs actual i hem valorat possibles escenaris per encarar el curs 2022-2023. Han estat un parell d’hores força profitoses, rematades -no pas per tothom- per una ratafia segarrenca marca de la casa.

S’ha publicat recentment el llibre «La Flora en la Numismática Moderna», a càrrec d’un membre del GIBAF (Cèsar Blanché) i de Jaime Casas, que són  acadèmics de la Real Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Es tracta d’una obra magníficament editada, que aplega dades de 1.400 monedes de 190 països on es descriuen i comenten 443 espècies botàniques.  Tot i que segons un dels autors (Cèsar Blanché) és una obra “sense cap altra pretensió que l’entreteniment i la divulgació”, la realitat va molt més enllà.  Es tracta d’una obra enciclopèdica, instructiva i de gran amenitat, que ens porta a fer un doble viatge, d’una banda al voltant dels 190 països representats, i d’una altra per les 443 espècies d’arreu del món, i que ens permet  entendre el missatge i la significació de les plantes en la numismàtica.

Les monedes es presenten agrupades segons els criteris actuals dels grups taxonòmics  botànics (famílies i espècies) considerats, amb 110 famílies ordenades segons la classificació APG. A més del nom científic correcte -no sempre fàcil de triar-, s’han afegit els sinònims homotípics i heterotípics i els noms vulgars en quatre idiomes. També es proporciona una descripció curta, rigorosa i molt entenedora que defuig de termes massa tècnics. S’afegeix un bloc d’usos i curiositats, molt formatiu i finalment es proporciona una o més il·lustracions comentades. A banda, per a cada moneda es documenten les dades habituals: país emissor, data d’encunyació, característiques, material, mida i pes.

La presentació, molt reeixida,  del llibre va tenir lloc el passat 25 de maig a la seu de la Reial Acadèmica de Farmàcia de Catalunya, plena de gom a gom. L’extensió (624 pàgines) del llibre i el pes (4 kg), la qualitat de l’edició a càrrec de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, la publicació sota llicència CC-BY-NC-ND, el volum monumental d’informació i l’exquisit disseny i maquetació testimonien el gran esforç dut a terme pels autors en temps de pandèmia.